El Material:

M'agradaría transmetre les possibilitats que té la Calç.
Actualment s'aplica en tècniques antigues i modernes.
La Calç ja s'aplicava en temps de la cultura egípcia, romana i grega, i les seves tècniques han passat de generació en generació.
S'utilitza com a element decoratiu per si sola i té el valor afegit de ser un material que afavoreix la transpiració del suport on es col loca, deixa respirar el suport de base i la humitat de l'interior surt cap al exterior al mateix temps que impedeix entrar la humitat de l'exterior.
El seu procés químic intern fa que a mida que passa el temps aumenta la seva duresa, i sense components químics i èr tant sense caducitat. Se'n diu CARBONATACIÓ.

La Cal es treballa barrejada amb sorra de marbre i pols de marbre segons les proporcions necessàries per a cada tècnica o acabat que es vulgui aconseguir.

Per obtenir els colors esperats s'utilitzen terres i pigments naturals que es barregen amb la Cal. Els colors més habituals són l'ocre, el siena o els findes vermellosos entre d'altres.
La Cal i les terres o pigments de colors s'assequen al mateix temps de manera que un cop finalitzat el procés d'assecat s'aconsegueix un sol cos inalterable amb el temps.

La brillantor que s'obté no és un brillantor artificial sinó natural, fins i tot és una de les tècniques més boniques i elaborades com és el "Planchado en calent", tècnica amb la qual es poden imitar molts marbres obtenint fins i tot la seva duresa. També mosaics o totxos.
No ens podem oblidar de la tècnica del fresc, tan utilitzada pels mestres italians. Tot el sostre del Vaticà està realitzat amb aquesta tècnica a més d'altres grans obres.
Personalment el que més em satisfà és adaptar aquestes tècniques i materials actuals sense oblidar que procedeixen de les antigues.